el senyor Murgat

Conte la història, que fa molts i molts anys, tants que ni me'n recordo, vivia amb harmonía, a Banyoles, un pagès anomenat Murgat.

 

Tots els díes, el Murgat anava a pasturar les vaques en una gran esplanada, plena d'herba fresca i sucolenta que hi havia allà a prop de casa seva.

 

Però bé que un día, el pagés Murgat, en acabar el jornal, debien ser, si mal no em falla la memòria, entre les dues i les tres del migdia.. el noi es va posar a dinar, un dinar tan bó.. aquell dia, la muller, li havia prepara't una fiambrera plena fins dalt d'un arrós barrejat amb uns bolets estranys, que només se'n trobaven a un lloc especific del bosc de Can Murgat.

 

En acabar de dinar, li va venir una son tan profunda, que si li hagués caigut una bomba al cantó, no s'hagués ni enterat.

 

D'ací bé que una veu d'una dona, li va començar a dir:

 

-Murgat, Murgat, vésten d'aquí o seràs negat!

 

El Murgat, es despertà de cop, 'ai que em sembla que hi ha sento veus estranyes..', però, ell no en féu cas i seguir dormint.

 

-Murgat, Murgat, vésten d'aquí o seràs negat!

 

Es va despertar exaltat, suat, espuruguit .. així que va agafar, bous i vaques i se'n va entornar per allà on havía vingut.

 

'i jo què faré ara? si una veu forta m'ha dit que fugis, jo que tan bé estava a la sombra d'aquell roure..'

 

Un cop dit això, se sentí un fort tró que qui sap d'on venía, en Murgat, en sentir aquell soroll, bé que es girà de cop. Va quedar pasmat, en veure que allà on havía pasturat les vaques el dia avans, ara només hi havía aigua que eixia del subsól.

 

Així és com es formà el bell estany de Banyoles, on ara, la quitxalla i no tan quitxalla, pot apreciar un sens fí de fauna i flora, que va des de peixos tan diversos com la Truita o el Barb, els diminuts Tríops, o fins i tot plantes aquatiques com el lliri aquàtic.