mirant les estrelles

 

A vegades em poso a mirar les estrelles, penso que si fós una estrella tot seria més normal, penso en la soledat, penso si em podria combertir en allò que tan estimo, en allò que mai podria ser.

 

Pensant un dia se'm va acudir en volar pel cel per observar en altres circumstàncies en el meu passat o en el meu futur, només veig totes les meves mentides, tot allò que no m'agrada i que m'ha tocat en sort.

 

La vida m'ha ensenyat moltíssimes coses, a vegades maques i altres vegades lletges i rencoròses.

 

A vegades, quan hi ha lluna plena, em poso trista en pensar en tot allò que he dit o que he fet, o, en les coses que m'han arribat a passar per ser la persona que sóc.

 

N'he tret una conclusió; la vida és massa bonica per abandonar-ho tot.

 

PD: Gràcies a totes les persones que m'estimeu, em doneu amor i afecte.