Nit de 'karaoke'?

Dissabte, 20 setembre de 2008:

 

 

No! Ha Sigut una nit de decepció, i de moltíssima por per a mi. Quan m’he vist en aquell enorme descampat devant del poliesportiu nou, m’han entrat totes les pors del món mundial. ‘em poden violar’, ‘em raptaran’, ‘m’apareixerà una bèstia inmunda i em voldrà atacar’, eren frases que se m’anaven acudint, a mida que han anat passant els minuts. Des de sota l’enterimat, espantada i sola, he vist pujar un cotxe al descampat, amb els nervis i la por no m’he fixat ni en el color, ni en la matricula, ni en el model… només podia pensar què faria en el pitjor dels casos. Des d’allà sota he sentit el gamarús com cridava a la seva companya, ‘uuuuuh!’ i des de lluny estant ella responia, ‘uuh uuuh uuh uuh uuh uuh!’ aquest és el motiu perquè m’ha agradat la experiència, de pujar sola com una ‘mussola’ allà a dalt. Desprès al cap d’uns deu o quinze minuts, he sortit d’allà sota, m’he posat a plorar desconsoladament sense fer ni el més mínim soroll, per no despertar sospites. He pujat dalt de la taulada d’allà on estàn les calderes. Des d’allà dalt m’he vist envoltada d’uns fantasmes imaginaris, que m’anaven consolant. Al cap d’uns dos o tres minuts he baixat cap al xiringuito on m’he retrobat amb els pares.